Les claus per organitzar un tast de ginebra

Tot i que s’ha anat transformant en una beguda de moda, segueix sent original organitzar un tast de ginebra per posicionar o fidelitzar clients.

Així com el vi o el whisky, la ginebra ha anat avançant en el marcat fins convertir-se en moda.

No obstant això, són pocs els que coneixen la varietat i característiques de cada un.

La primera distinció està en el seu origen, de tradició Belga o Holandesa, amb gust més dolç i molta essència botànica; o bé Anglesa, amb aroma sec i clàssic. Però també es distingeixen en:

• Clàssiques o de ginebró: generalment seques i complementades amb notes cítriques.
• Especiades: conformades per un ampli espectre com pebre, canyella, nou moscada, entre molts altres botànics.
• Cítriques: en què la taronja, la llimona, l’aranja o altres cítrics tenen el protagonisme.
• Herbales: amb punxants notes de romaní o alfàbrega.
• Florals: generalment dolços i menys seques, amb notes aportades per roses, lliris o altres flors.

Aspectos especialmente importantes en al cata de gin

Un cop triades les varietats entre els diferents tipus de ginebra o gin, hi ha uns quants aspectes que s’han de tenir en especial consideració.

Igual que en altres degustacions, des de la ambientació, la minimització d’olors de la cuina, són factors importants, però a més es destaquen:

• Els gots: tenen un paper crucial en el tast de ginebra, convé usar els ovalats perquè la curvatura atrapi les aromes evitant que es volatilitzin ràpidament.
• La temperatura: la qualitat, així com l’essència dels botànics de les ginebres, s’aprecia millor en l’ambient càlid, entre 21 i 23 graus.
• Triar l’ordre: normalment es comença per la de sabor més clàssic per seguir amb els cítrics, florals i especiats cap al final.

El tast de ginebra es realitza en tres sentits; visual, olfactiva i de sabor, i en tres fases: pura, amb aigua i combinades.